Tornem de vacances i els metges ens diuen que ens enfrontem a la síndrome post-vacacional, i que per això no tenim ganes de fer res. O siga, que com que ens n’hem anat de vacances, ara ens pesa molt tornar a la faena.

Em sembla normal: platjeta, piscineta, cervesseta, lligar per ací, lligar per allà (jo no, que m’estime molt la meua xicona :-))… i ara a vore qui es fica una altra vegada a l’oficina. Normal.

Jo, com a seguidor del Caiga Quien Caiga, crec que podem fer dues coses. O curem, o prevenim.

Curar la síndrome seria fàcil: la primera setmana en comptes de fer l’horari laboral complet, en fem només mig, o tres quarts, i així, ens n’anem acostumant a poc a poc. L’únic problema és que em sembla que els empresaris no ho voran massa bé.

Previndre-la seria més fàcil encara: no donem vacances, i santes pasqes. Si no hi ha vacances, no hi ha síndrome post-vacances. Pero ara el que no ho vorà massa bé serà el treballador.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

 

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Post Navigation