Ahir vaig estar al concert de Wim Mertens a Lorca, emmarcat dins les activitats d’Espirelia 2004.
He de dir que sóc un gran fan de Wim Mertens, la seua música em sembla excel lent. Tinc quasi tots els seus discos i, de moment, els que més m’agraden són Integer Valor i Poema. Duia prou temps amb l’esperança que Mertens tocara a prop de casa meua, i finalment així a sigut: Wim Mertens i la seua orquestra (“ensemble”) vingueren a Lorca (a hora i mitja en cotxe de ma casa).
El concert durà dues hores i tres quarts, amb un descans de vint minuts per enmig. La primera part sigué de peces curtes i majorment dedicada a l’últim disc original, Skopos. La segona part, peces llargues i molt conegudes (Struggle for pleasure, Maximizing the audience, etc). Després, un primer bis de vint minuts (dues peces) tocades amb la banda. El públic estigué vibrant durant tot el concert, aplaudint quan escoltava començar peces genials com ara Poema (la darrera del primer bis). Veient que la gent no se n’anava, que volíem més, Mertens posà punt i final a la seua actuació eixint a tocar un solo de piano i veu durant deu minuts.
El lloc, magnífic: la Fortalesa del Sol de Lorca, al dalt de la muntanya. El públic, més de mil persones, moltes vingudes de fora. Com a nota curiosa, vaig ser el primer que comprà les entrades.