Ací va la meua aportació a les prediccions sobre el nostre futur. Avise que la meua és una predicció a 10-15 anys i em sembla que prou preocupant.
En el futur, Europa i Amèrica del Nord serem simplement venedors, i la Història em dóna la raó.
Fa cent anys, a Europa i Estats Units el principal motor de l’Economia era l’agricultura. Hui en dia, la poca agricultura que queda ací és gràcies a les subvencions de la UE i dels governs dels EUA, Canadà, etc. Eixes subvencions acabaran en pocs anys, perquè l’Organització Mundial del Comerç ja s’ha pronunciat moltes vegades en aquest sentit. De fet, hui en dia nosaltres som simples importadors i venedors (i consumidors, clar) de productes agrícoles d’Àsia, Àfrica i Sudamèrica.
Fa cinquanta anys, a Europa i Estats Units la indústria (disseny i manufactura) era part importantíssima de l’Economia. Hui en dia, la manufactura s’ha traslladat quasi per complet a Àsia i (en menor mida) a Sudamèrica. A causa de la millora i abaratiment dels transports, d’ací deu anys no quedarà cap manufactura a Europa o EUA si el producte pot esperar 10 dies. Poques, molt poques fàbriques quedaran, i el meu pronòstic és que seran de productes alimentaris frescos o similars.
Fa cinc o deu anys, i encara hui, a Europa o Estats Units hi havia una gran quantitat de gent treballant en Recerca+Desenvolupament+Innovació. En el cas de la indústria informàtica i de telecomunicacions, a més hi havia moltíssima gent desenvolupant software i hardware. Des de fa 2 ó 3 anys, als EUA i al Regne Unit estan vivint un procés de subcontractació de la mà d’obra a la Xina, Corea i majoritàriament, l’Índia (tothom a l’Índia parla anglés i molt bé). És el que s’anomena “offshoring” (per a més informació, consulteu http://www.stc-siliconvalley.org/offshoring/). Per què no es feia això a l’Àsia o a Sudamèrica? Fàcil: la gent d’eixes zones no tenia els coneixements necessaris. Però amb el moviment internacional de cervells i amb la gran quantitat de gent de tot el món que estudia als EUA i Europa, això ja no és problema. De fet, cada vegada hi ha millors universitats a l’Índia i els seus estudiants i llicenciats són cada vegada més apreciats: treballadors amb un altíssim nivell de formació i disposats a treballar 12 hores al dia per la cinquena part del salari que un europeu o nordamericà. En el mateix sac fique als call centers de suport telefònic: als EUA i UK ja en queden ben pocs, la majoria s’han traslladat a l’Índia. Encara no m’explique per què a Espanya no ha passat el mateix amb Sudamèrica, ni a Portugal amb Angola o Brasil (bé, de fet sí que tinc una explicació, però no em sembla convincent: la inestabilitat política i econòmica d’eixos països).
Hui en dia, els nostres aliments procedeixen majoritàriament d’Àsia, Sudamèrica o l’Europa de l’Est. La manufactura dels processos industrials també es fa a eixos països. I des de fa 2 ó 3 anys la part de disseny i desenvolupament també ha començat a fer-se allà en detriment de fer-se a Europa Occidental o EUA (només heu de llegir les notícies, és estrany que passe una setmana sense que alguna empresa de tecnologia diga que se’n va a l’Índia, Xina o qualsevol altre país similar).
Pronostique en d’ací 10 ó 15 anys, només quedaran tres tipus de treballadors al sector de la tecnologia als EUA i Europa Occidental: els importadors, els venedors i els serveis tècnics. Són les úniques coses que no es poden fer a distància perquè requereixen presència: vendre i reparar.
Com que no vull sonar pessimista del tot, també aporte la meua solució (que no té per què ser correcta, jo sóc Teleco i Informàtic, no Economista). La solució és fer pujar el nivell de vida dels països de l’Àsia, Àfrica i Sudamèrica per a què no siga rendible anar-se’n a fabricar, desenvolupar ni investigar allà. No és cap idea revol·lucionària: és, per exemple, el motiu de ser de la Unió Europea: fa 20 anys França, Alemanya, Bèlgica i altres països tenien un alt nivell de vida, així que preveien (i veien) que cada vegada hi hauria més empreses que traslladarien les seues manufactures a països amb un baix nivell de vida: Espanya, Itàlia, Polònia, Eslovàquia, etc. Per això, el que han fet ha sigut integrar-nos a la UE. Hui en dia, no hi ha cap fabricant que pense anar-se’n de França i produir a Espanya, perquè no li compensa. Alemanya estava veient com Volkswagen (i moltes altres empreses) abandonava les fàbriques que tenia a Alemanya perquè a 100 (sí, cent) kilòmetres, creuant la frontera, tenia mà d’obra baratíssima a Polònia.
Pronostique que la UE continuarà expandint-se tant com puga i tant ràpid com puga, per tal de solucionar els problemes d’atur i de saldo negatiu a la balança comercial que li produeixen aquestos processos d’offshoring. Quant als EUA, no sé què passarà, però més val que facen com la UE, perquè si no, estem tots ben fotuts.