Monthly Archives: January 2004

Análisis químico de la mujer

INSTITUTO NACIONAL DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL (INTI)

DEPARTAMENTO DE ANALISIS DE MATERIALES

1.- Análisis Químico:

  • Elemento: MUJER
  • Símbolo: Mu
  • Descubridor: Adán (para los descreídos: hay serias dudas sobre esto)
  • Masa Atómica: Acopiada en 53,6 Kg (pero varia entre 40 y 150 Kg)
  • Frecuencia: Cantidades abundantes en todas las áreas urbanas

2.- Propiedades Físicas

  • Superficie generalmente cubierta por una capa de pintura, crema, u otros
    potingues
  • Hierve espontáneamente y se congela por razones desconocidas
  • Se derrite si se le da un trato especial
  • Se vuelve amarga si no se usa correctamente
  • Rara vez se la encuentra en estado de metal “virgen”
  • Cede a presión ejercida en puntos precisos

3.-Propiedades Químicas

  • Tiene gran atracción por el oro, la plata y una amplia gama de piedras
    preciosas
  • Absorbe grandes cantidades de sustancias caras
  • Puede explotar espontáneamente sin previo aviso y sin razón aparente
  • Es insoluble en líquidos y su actividad aumenta al contacto y saturación en alcohol etílico
  • Es el agente reductor de dinero más poderoso conocido por el hombre

4.- Usos comunes

  • Altamente ornamental, especialmente en coches deportivos
  • Puede resultar de gran ayuda para la relajación
  • Agente limpiador muy efectivo

5.- Pruebas realizadas

  • La muestra pura se torna rosada cuando se la descubre en su estado natural
  • Se torna verde cuando se la coloca junto a una muestra mejor.

6.- Peligros potenciales

  • Altamente peligrosa, salvo en manos experimentadas
  • Es ilegal poseer mas de una, aunque pueden tenerse varias en distintos lugares, mientras que las muestras no entren en contacto, en cuyo caso, es inevitable una violenta explosión.

7. Advertencias

  • NO EXISTEN DOS IGUALES
  • SI BIEN PARECE UN ELEMENTO ABUNDANTE, SE CONSIDERA UN BIEN ESCASO, POR TANTO VALORE Y CONSERVE LA MUESTRA QUE TIENE

Por favor dad amplia distribución a este documento, por su alto valor
científico.

Stress

He descubierto por qué estamos todos estresados: es imposible hacer en un dia todo lo que hay que hacer en un dia .

Todos los dias hay que comerse una manzana, y un plátano para el potasio. Todos los dias hay que beberse dos litros de agua…Bueno hay gente que bebe más, todos conocemos a gente que dice que bebe cinco litros. Que digo yo que éstos no mearán, romperán aguas.

A ésto hay que sumar que todos los dias hay que tomar un Actimel, para tener “L Casei Inmunitas”, que no sabemos lo que es pero por lo visto si no te comes un millón y medio todos los dias, ves a la gente borrosa.

Todos los dias hay que tomar una aspirina para prevenir los infartos y dos dedos de vino y un vaso de cerveza. Bueno, si te lo tomas todo junto, aunque te dé el infarto, ni te enteras.

Todos los dias hay que comer fibra, mucha fibra, cuánta mas, mejor. Hasta que consigas cagar una camiseta. Y tambien te tienes que comer una naranja, para la vitamina C. Y un donut, si quieres tener un día redondo.

Por supuesto, hay que hacer las tres comidas diarias, sin olvidarte de que cada vez hay que masticar cien veces… y después lavarte los dientes. Ya sabes que después de cada comida hay que lavarse los dientes, o sea, después del Actimel, los dientes, después del plátano, los dientes. Así hasta que te los desgastes. No te preocupes, ahora ponen unas fundas y para desgastar una funda con un cepillo de dientes hacen falta mucho huevos.

Haciendo el cálculo, sólo en comer se te van cinco horitas.

Todos lo días hay que dormir ocho horas y trabajar otras ocho, más las cinco que empleamos en comer, veintiuna. Nos quedan tres. Curiosamente, según las estadísticas, los españoles vemos tres horas diarias la televisión.

Pues ya la hemos liado. Porque todos los días hay que caminar, por lo menos media hora. Y hay que cuidar las amistades (porque las amistades son como una planta, hay que regarlas a diario). Y todos los días hay que estar bien informado, así que hay que leer, por lo menos, dos periódicos para contrastar. ¿Ves? Al menos, esto lo lleva mi padre a rajatabla . Todas las mañanas se lee el As y el Marca.

¡Ah! Y no olvidemos que hay que practicar sexo todos los días, pero sin caer en la rutina, con lo cual, hay que innovar.

Por cierto, te recuerdo que después de cada comida hay que lavarse los dientes. También hay que hacer las camas, y barrer y fregar, y poner la lavadora y no te digo ya si tienes perro, lo mejor es suicidarte.

En fin, a mi me salen 29 horas.

La única posibilidad que se me ocurre es hacer varias cosas a la vez. Por ejemplo, mientras te duchas, puedes abrir la boca y asi vas bebiendo agua. Al mismo tiempo que te secas, puedes comerte un donut metiendo el plátano por el agujero. Y cuando salgas del baño, a la vez que caminas, puedes hacer el amor con tu pareja en la postura de la carretilla, métete una escoba por el culo y vas barriendo. Y tu pareja que vaya viendo la televisión y te lo cuenta. Te queda una mano libre:¡llama a tus padres! ¡Y bebe vino, joder! Bebe vino… y cerveza…

Por cierto ¿no te vas a apuntar a una ONG? Desde luego… qué falta de… todo.

El futur que ens espera

Ací va la meua aportació a les prediccions sobre el nostre futur. Avise que la meua és una predicció a 10-15 anys i em sembla que prou preocupant.

En el futur, Europa i Amèrica del Nord serem simplement venedors, i la Història em dóna la raó.

Fa cent anys, a Europa i Estats Units el principal motor de l’Economia era l’agricultura. Hui en dia, la poca agricultura que queda ací és gràcies a les subvencions de la UE i dels governs dels EUA, Canadà, etc. Eixes subvencions acabaran en pocs anys, perquè l’Organització Mundial del Comerç ja s’ha pronunciat moltes vegades en aquest sentit. De fet, hui en dia nosaltres som simples importadors i venedors (i consumidors, clar) de productes agrícoles d’Àsia, Àfrica i Sudamèrica.

Fa cinquanta anys, a Europa i Estats Units la indústria (disseny i manufactura) era part importantíssima de l’Economia. Hui en dia, la manufactura s’ha traslladat quasi per complet a Àsia i (en menor mida) a Sudamèrica. A causa de la millora i abaratiment dels transports, d’ací deu anys no quedarà cap manufactura a Europa o EUA si el producte pot esperar 10 dies. Poques, molt poques fàbriques quedaran, i el meu pronòstic és que seran de productes alimentaris frescos o similars.

Fa cinc o deu anys, i encara hui, a Europa o Estats Units hi havia una gran quantitat de gent treballant en Recerca+Desenvolupament+Innovació. En el cas de la indústria informàtica i de telecomunicacions, a més hi havia moltíssima gent desenvolupant software i hardware. Des de fa 2 ó 3 anys, als EUA i al Regne Unit estan vivint un procés de subcontractació de la mà d’obra a la Xina, Corea i majoritàriament, l’Índia (tothom a l’Índia parla anglés i molt bé). És el que s’anomena “offshoring” (per a més informació, consulteu http://www.stc-siliconvalley.org/offshoring/). Per què no es feia això a l’Àsia o a Sudamèrica? Fàcil: la gent d’eixes zones no tenia els coneixements necessaris. Però amb el moviment internacional de cervells i amb la gran quantitat de gent de tot el món que estudia als EUA i Europa, això ja no és problema. De fet, cada vegada hi ha millors universitats a l’Índia i els seus estudiants i llicenciats són cada vegada més apreciats: treballadors amb un altíssim nivell de formació i disposats a treballar 12 hores al dia per la cinquena part del salari que un europeu o nordamericà. En el mateix sac fique als call centers de suport telefònic: als EUA i UK ja en queden ben pocs, la majoria s’han traslladat a l’Índia. Encara no m’explique per què a Espanya no ha passat el mateix amb Sudamèrica, ni a Portugal amb Angola o Brasil (bé, de fet sí que tinc una explicació, però no em sembla convincent: la inestabilitat política i econòmica d’eixos països).

Hui en dia, els nostres aliments procedeixen majoritàriament d’Àsia, Sudamèrica o l’Europa de l’Est. La manufactura dels processos industrials també es fa a eixos països. I des de fa 2 ó 3 anys la part de disseny i desenvolupament també ha començat a fer-se allà en detriment de fer-se a Europa Occidental o EUA (només heu de llegir les notícies, és estrany que passe una setmana sense que alguna empresa de tecnologia diga que se’n va a l’Índia, Xina o qualsevol altre país similar).

Pronostique en d’ací 10 ó 15 anys, només quedaran tres tipus de treballadors al sector de la tecnologia als EUA i Europa Occidental: els importadors, els venedors i els serveis tècnics. Són les úniques coses que no es poden fer a distància perquè requereixen presència: vendre i reparar.

Com que no vull sonar pessimista del tot, també aporte la meua solució (que no té per què ser correcta, jo sóc Teleco i Informàtic, no Economista). La solució és fer pujar el nivell de vida dels països de l’Àsia, Àfrica i Sudamèrica per a què no siga rendible anar-se’n a fabricar, desenvolupar ni investigar allà. No és cap idea revol·lucionària: és, per exemple, el motiu de ser de la Unió Europea: fa 20 anys França, Alemanya, Bèlgica i altres països tenien un alt nivell de vida, així que preveien (i veien) que cada vegada hi hauria més empreses que traslladarien les seues manufactures a països amb un baix nivell de vida: Espanya, Itàlia, Polònia, Eslovàquia, etc. Per això, el que han fet ha sigut integrar-nos a la UE. Hui en dia, no hi ha cap fabricant que pense anar-se’n de França i produir a Espanya, perquè no li compensa. Alemanya estava veient com Volkswagen (i moltes altres empreses) abandonava les fàbriques que tenia a Alemanya perquè a 100 (sí, cent) kilòmetres, creuant la frontera, tenia mà d’obra baratíssima a Polònia.

Pronostique que la UE continuarà expandint-se tant com puga i tant ràpid com puga, per tal de solucionar els problemes d’atur i de saldo negatiu a la balança comercial que li produeixen aquestos processos d’offshoring. Quant als EUA, no sé què passarà, però més val que facen com la UE, perquè si no, estem tots ben fotuts.